5 de desembre de 2012

Conta-contes Aldo Méndez

Fa un parell d'anys ens va visitar Aldo Méndez i vam gaudir d'un meravellós conta-contes. Rebuscant l'altre dia entre els arxius de la biblioteca hem trobat aquest vídeo que voliem compartir amb tots vosaltres.


Nou bloc de la Consulta Jove



Us deix la direcció del nou bloc de la Consulta Jove de l'Ies S'Arenal, gestionada per l'equip de metges del CS Trencadors.

http://www.blogjove.com/

Us recordam que si teniu qualque dubte relacionat amb salut, sexualitat, etc. també us podeu adreçar, de forma totalment confidencial, a:

consultajovetrencadors@yahoo.es


HALLOWEEN 2012: Resultat votacions.






7 de novembre de 2012

Racó del conte

T'agrada escriure? Tens textos que t'agradaria compartir?
Ara pots publicar els teus escrits aquí. Entra al Racó del Conte i deixa el teu relat.

 En Javier Márquez de 1ESO C ens ha deixat aquesta història. Si voleu passar una bona estona llegiu-la. Gràcies Javier.
La leyenda de los príncipes
Érase una vez, en un poblado de tierras desconocidas, donde se respiraba paz y tranquilidad, lideraba el rey Alfredo, también conocido como ``El Magnífico´´ por haber liberado a su pueblo en numerosas ocasiones de la esclavitud, la pobreza y el hambre. Por aquello, el rey Alfredo era conocido en todo un continente. El rey tenía dos hijos que eran, por orden de edad, Rodrigo y Fernando. Este último fue desterrado y llevado a encarcelar. Fernando o, como muchos le llamaban, el jinete oscuro, cientas de veces había sido detenido por actos vandálicos, tales como intentar quemar su propio pueblo. Que decir de Rodrigo, era todo lo contrario a su hermano, era un niño prodigioso. Probablemente, los celos se apoderaron de Fernando, dejándole resignado de ser un buen niño.
Pasó el tiempo. Los dos hermanos deberían rozar los veinte años.
Fernando todavía estaba cumpliendo condena en una cárcel mágica, de alta seguridad, llamada por todos
``La jaula encantada´´. Alfredo había caído en una terrible enfermedad: la peste. Por desgracia, no tenía cura. Pronto se decidiría el heredero de la corona. Esta noticia llegó a los oídos de Fernando, quien reaccionó y llamó al mago más conocido de la comarca: ``El Pingüino´´. Pretendía, de una vez por todas, salir de aquella cárcel con su ayuda. Algunos rebeldes, que estaban a los pies de Fernando, le trajeron al hechicero a la celda.
-¿Quién osa pedirme acercarme a una cárcel que yo mismo creé?
-¿No me conoces, Pingüino?
-Ahh, sí. Te recuerdo, jinete. Recuerdo cuando te trajimos a esta cárcel. Apenas tenías trece años.
-Sí, así es. Quería pedirte un favor.
-¿De que se trata?
-Como ya sabrás, soy hijo de Alfredo, el Magnífico.
-¿De Alfredo? He oído que ha caído en una terrible enfermedad.
-Sí, más vale que muera pronto. Yo debería ser el nuevo rey, y no ese estúpido de Rodrigo.
-Te puedo dar fuerza, la suficiente como para salir de aquí y llegar al reinado de Alfredo, en menos de una hora. Eso sí, serás un fugitivo. No será sigilosa la manera de entrar.-El Pingüino le pasó un brebaje a Fernando entre los barrotes-Puede que con este ungüento te sientas lleno de energía, un gigante. Pero no abuses de tu fuerza, estás advertido.
-Estoy a entrar en guerra con mi hermano, veamos como puede ayudar el ungüento.
Fernando se bebió la pócima, su tamaño aumentó y derribó la pared de la celda. Salió corriendo a una velocidad a la que nadie le podria haber perseguido, almenos a ese ritmo.
Llegó, como había previsto el mago, en menos de una hora a la fortaleza de su moribundo padre. De un golpe, derribó a los guardias que vigilaban la entrada al castillo. Ricardo, que estaba rezando en la habitación de su padre, dio un giro repentino al oír el enorme estruendo que estaba causando su hermano. Se abrió la puerta y rápidamente Fernando cogió a Rodrigo del cuello y le dijo:
-Hola hermano. Cuanto tiempo sin vernos.
-Hermano, podemos reinar los dos juntos, en paz. Olvidémonos del pasado.
-Ya es tarde, hermanito. El trono será mío. Entonces me olvidaré de los diez años anteriores, que pasé en esa horrible cárcel. Me olvidaré de padre, de ti y de los estúpidos castigos.
Fernando apretó tanto a Rodrigo que le dejó sin respiración. Una trágica muerte para un alma tan buena. Pasados dos días, Fernando era el nuevo rey. Ordenó quemar todas las casas de los aldeanos. Pero una tempestad cayó sobre el pueblo. Era imposible prender una sola llama. Así pasaron días, semanas, meses. El castillo de Fernando estaba comenzando a inundarse, por todos lados había agua. Tal vez Fernando, por así decirlo, hubiera necesitado un paraguas. Pero el único del castillo lo había tenido su hermano, al que asesinó. Además, Fernando no sabía nadar. Moriría ahogado, como su hermano. Tal vez, algún día los dos espíritus se perdonaran y convivieran en paz, lejos del trágico final que tuvieron los hermanos, junto al rey Alfredo.



24 d’octubre de 2012

Benvinguts a Halloween 2012

Aquest any ens hem proposat trobar la paraula més terrorífica. Pots participar i deixar la teva proposta. 

Ja en tenim unes quantes.
De moment en català està guanyant la paraula: PARANORMAL.
En castellà: MALDICIÓN.
En anglès: TOMBSTONE.
I en alemany: TEUFEL.

Què et sembla? Participa i vine a veure el resultat de la votació a la biblioteca.

16 d’abril de 2012

PAUTES D'ÚS DE LA BIBLIOTECA


PAUTES D'ÚS DE LA BIBLIOTECA

1.- No es pot menjar ni beure.
2.- S'ha de guardar silenci.
3.- S'han de mantenir en ordre les instal·lacions i el fons bibliotecari de què disposam.
4.- Els mòbils han d'estar en silenci.
5.- No es deixaran en préstec les obres de caràcter general (enciclopèdies, diccionaris...).
De les altres obres, l'alumnat podrà tenir el llibre a ca seva 15 dies. Podrà renovar 15 dies més si el llibre no ha estat sol·licitat per cap altre alumne. Passat aquest temps, si no ha retornat el llibre s'avisarà a ca seva. En el cas de no retonar-lo (deixadesa, pèrdua...) l'alumne haurà d'abonar el seu import.
6.- És necessari presentar el carnet de la biblioteca per poder efectuar el préstec.
7.- En el cas de no respectar les normes de convivència de la biblioteca, els membres de la comissió es reserven el dret d'admisió.

ORDINADORS

1.-Per entrar-hi, recordau el codi d'accés.
2.-Es poden utilitzar per fer treballs relacionats amb matèries escolars, consultar dubtes, diccionaris on-line...
3.-Es podran trobar els llibres de la biblioteca seguint la CDU i l'accés informàtic a través del programa ABIES en els ordinadors 3 i 4.
4.- La biblioteca no és el lloc adequat per entrar a pàgines com Tuenti, Facebook, Youtube...
5.- Quan s'acabi la feina, s'ha de tancar el programa, l'ordinador i col.locar bé la cadira.

ÚS DE LA BIBLIOTECA COM A AULA

1.- Els professors del centre poden reservar la biblioteca en el programa "reserves".
2.- El professor que utilitzi la biblioteca com a aula és el responsable de deixar les cadires alineades, els llibres al seu lloc i les instal·lacions en bones condicions.
3.- En cap cas es deixaran alumnes sols sense supervisió a la biblioteca.
4.- La biblioteca és una aula-matèria de lectoescriptura. És un lloc d'estudi i per gaudir de la lectura. La biblioteca que està dotada d'ordinadors i material per treballar amb els alumnes, en cap cas s'ha d'utilitzar com un espai per castigar o aparcar alumnes.




La Comissió de la Biblioteca

1 de febrer de 2012

Halloween Storytelling

"The Raven" by 3rd A



Enrique Valle

A mi me ha agradat molt el llibre de na Laura Gallego "Las hijas de Tara" crec que no hi ha llibres tan enganxants con aquest,començes a llegir-ho i no vols parar hasta acabar-ho:)

Marina i la biblioteca

Costa de creure però hi ha un petit i humil racó en aquest institut on es pot disfrutar del silenci, on es pot llegir i aïllar-se de "l'agradable" entorn de les classes i els passadissos: la nostra estimada biblioteca. I xerrant de llibres, vos en recomanaré un: Ara o mai, de na Care Santos. Una escriptora nascuda a Mataró que si tenim una mica de sort mos visitarà aquest any. També ha escrit “laluna.com”, que no he llegit però que si és la meitat de bo que “Ara o mai” estic segura que vos encantarà.
Ara o mai tracta la història de dues amigues amb un objectiu, que una d'elles perdi la virginitat abans del seu aniversari. Un llibre atrevit i molt divertit, no és gaire llarg i no se fa pesat, escrit d'una manera molt especial que farà que entris dins el relat des de la primera pàgina. Esper que vvos agradi, escriuré prest! Salut! 
Marina

Contacontes 2011- Aldo Méndez





Moltes gràcies!!!!!!

25 de gener de 2012

Comentari de Sergi Alles

Sergi Alles DopicoJan 24, 2012 07:54 AM
El nom del vent. Patrick Rothfuss.
El nom del vent és el començament d'una saga de la que fa poc han tret la segona part:"El temor d'un home savi".
És un llibre de literatura fantàstic que no es queda gens enrere dels clàssics d'aquest gènere com: "El senyor del anells", "La mà del rei", o "Harry Potter", i com en aquests darrers combina la part màgica i la realitat d'una forma excepcional.
A la novel·la un jove, Kvothe, conta la seva història a la curta edat de 30 anys. Ens relata com s'haurà d'enfrontar amb desesperança però amb gran enginy a un camí ple d'entrebancs per resoldre les causes del seu present.